Cuina que cuida el producte. Una tradició renovada.

La Borda Vella va obrir les portes el 1972 com una de les primeres bordes andorranes especialitzades en cuina de muntanya i graella. Recentment, el xef Manel Morgade, ha perfeccionat el seu art en cuines amb estrelles Michelin i hotels 5 estrelles.

Viure per menjar. És la història d'un noi que va començar la seva carrera culinària abans fins i tot d'arribar al metre i mig. Empecí sent el mini xef de la meva mare, remenava el que em deixava, provava el que no devia i ajudava com podia… o almenys ho intentava. Ella deia que tenia talent; jo deia que tenia gana.

Entre la seva cuina i la tradició paterna, amb una família que va tenir restaurants durant trenta anys, el meu ja estava pràcticament escrit. Em vaig enamorar de la menjar sense adonar-me'n, amb aquella passió que no s'APREN: es CONTAGIA.

Amb afany de superar la meva mestra vaig entrar a l'Escola Hoffman, on la disciplina era tan ferma com els ganivets recent esmolats. Després vaig seguir el ritme —a vegades un poc boig— del seu restaurant amb 1* Michelin, un lloc que t'ensenya que si parpelleges, arribes tard… i si t'avances, també.

A partir d'aquí, l'aprenentatge va ser un menú complet: un hotel de 5 estrelles a Mallorca, on vaig descobrir que l'elegància també pot bullir; les graelles d'Andorra, que et cureixen a cop de foc; un refugi de muntanya on feia de tot menys dormir; i Nova (1* Michelin, 2 Soles Repsol), a Ourense, on la pastisseria em va atrapar com una temptació ben feta.

Amb aquesta barreja d'infància, tradició i cuines que ensenyen més que cap receptari, vaig acabar a Borda Vella: casa meva, el meu projecte i el lloc on segueixo cuinant amb la mateixa il·lusió d'aquell mini xef que creia que ajudar era ficar la cullera "per comprovar que no faltés sal".

Perquè, al final, per mi tot va del mateix: gaudir, compartir… i, sobretot, viure per menjar.